El dia dimarts 3 de novembre vam començar un projecte de dibuix artístic per a exposar-lo al museu MAMT. Aquest tractava d'agafar un dibuix de Julio Antonio, que va ser un gran escultor i per tant dibuixava molt bé la figura humana, i interpretar-lo en un format de 50x70. Ho vam treballar a clase unes 6 hores aporximadament i finalment, el dia 12 de gener, vam anar al museu i amb un altre dibuix de Julio Antonio vam acabar la nostra interpretació.
 |
| Dibuix de Julio Antonio nº2 |
El primer dibuix que vaig escollir em va transmetre desconcert pel pensament de la
persona; em va donar la idea de fer abstracte el pensament. De fet, el
pensament és abstracte, però volia figurar una imatge d’aquest, fent abstracta
la persona que pensa. Vaig començar amb la idea d’anar ficant en espiral la
mateixa persona, però a mida que s’obria l’espiral, es desfigurava l’anatomia
del cos. Tots els cossos havien de compartir el mateix cap: una taca negra i
explosiva que doni a entendre les voltes i voltes que es dóna al cap quan es
pensa.
Quan vaig veure el segon dibuix que vaig fer servir, vaig veure una
persona que es conforma amb un pensament simple de com són les coses, sense
donar tombs als successos ni anar més enllà de tot el que passa. Una persona de
pensament obert però simple.
 |
| Dibuix de Julio Antonio nº1 |
La
vaig disposar fora de l’espiral i amb un angle que sembli que estigui mirant a
l’altra persona menjant-se el cap, com
dient hauries de pensar com jo i estaries més tranquil·lament. Però tot i així
una persona que li agrada pensar molt les coses, ho seguirà fent sempre.
Totes les taques que envolten a les figures són els pensaments, que es
van lliurant. No són taques definides sinó taques que a mida que s’escampen pel
paper, es van degradant i volen.
Doncs és, el meu dibuix, una figuració abstracta del
pensament humà, de la dificultat d’entendre’s a un mateix i la capacitat que
tenim de pensar molt les coses, amoïnant-nos. Pensaments, finalment, lliures.
 |
| Làmina 50x70. Tècniques emprades: Grafit, tinta xinesa, aquarel·les i carbonet. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario